Pujada al Castell de Montgrí

Pujadeta maca al Castell de Torroella, fortificació efectuada per Jaume II allà cap al final del segle XIII i principis del XIV. Des de d'alt del castell es poden veure unes vistes de tot l'Empordà.
La pujada comença al poble de Torroella, no està indicat però si arriba bastant bé.
Deixem el cotxe al costat del camí que em portarà al castell que s'aixeca majestuós davant meu al cim del turonet que començo a pujar.


La pista no te cap secret al principi, de terra, amplia i senyalitzada.
Un cop arribem al primer trencant, pots continuar per la pista ample o agafar un corriol que continua recte com si no deixesis el camí.
Aquí el corriol s'estreta peró continua estant be i en bon estat, segueixo les indicacions de les marques pintades i admiro com anem pujant i el castell no apareix per cap lloc.
A mesura que anem avançant pasem al costat de dues antigues ermites o això em semblen. Aquí la pista es molt pedregosa i començo a pujar per una petita tartera i deixo el camí a ma dreta.
Un cop arribo al final de la tartera trobo la Creu de Santa Caterina i aprofito el pla que hi ha per observar el meu destí, el castell.


Continuo pel pla en busca del camí, aquí trobo el corriol que puja de manera irregular cap a dalt, hi ha un parell de opcions.
La Greta decideix anar pel més recte i cansat, així que arribem al Castell i abans de pujar a la fortalesa bec una mica i la Greta es fot una barreta.
Pujo per una de les torres i quan arribo a dalt observo unes vistes expectaculars, es veu tot l'Empordà. Cap de Creus, Roses, Puigneulós,Canigó,Pirineus,també el Baix Empordà,Els Angels,...


Un cop faig les fotos i la Greta disfruta corrent per les muralles toca baixar, ahhh baixar!!! La Greta diu que no, li agafa por a l'escala de baixada i triguem mitja hora en convençer-la de que ho faci. El convenciment és agafar-la, amb els seus 34 quilos movent-se sense parar i baixar-la a pols.


Ja a la porta del castell donem tota la volta, cap a la cisterna i comencem a baixar pel camí que ens a dut fins aquí. L'ideal haguès sigut baixa r cap a les dunes i un cop allà tornar per Santa Caterina, però el fort vent i que s'havia fet tard fa que reprengui el camí fins al cotxe.


Passejada curta pero molt "xula" i recomanable ja que les vistes valen la pena fer "l'esforç" de pujar.



Track GPS

Sant Grau

Vaig agafar la bici per pujar Sant Grau, ja l'he fet caminant però ara volia pujar amb la meva bici.
Així que surto de casa i tiro cap a Bescanó pel carrilet per anar escalfant una miqueta els músculs.

Un cop he pasat Bescanó a l'arribar a l'alçada de la cantera que queda a mà dreta entro en ella i puc creuar el riu per un pont.

Un cop creu a l'altra banda agafo la carretera de Constantins que trobo en direcció Sant Gregori, aquí s'ha de vigilar ja que hi passen molt camions i a una velocitat una mica desproporcionada.
Abans d'arribar a la cruïlla de Coromines, on comença la pujada de veritat hem trobo una forta pendent que fa un cent metres pero que ni Perico la puja cómode.
Un cop paso aquesta "tachuela" vaig direcció Coromines on agafo una pista de terra i deixó l'asfalt i la sorra de la carretera de Constantins.
Aquí ja començo a suar i la pista ja pica cap amunt, hi ha troços de pista en que la pedra no permet circular bé i els surcos de l'aigua fan que tingui que vigilar de no caure.

Desprès de pujar durant gairebé una hora arribo a Sant Grau on prenc un "tentempie" i descanso durant uns minuts on aprofito per fer alguna foto.

Per baixar decideixo anar en direcció Can Carbonell, la baixada es complicada en algun tram i es complica més quan començo a tenir problemes al fré posterior però bé, m'ensurto i arribo a Can Carbonell.

Un cop aquí decideixo agafar l'asfalt per tornar a casa i aquí el meu error, a l'entrada de Sant Gregori punxo, així que tinc que canviar la roda a la parada de l'autobús que hi ha.
Un cop canviada torno a pujar a la bici i "san tornem-hi" cap a casa. Vaig fent carrers per Girona fins arribar al pàrquing on deixó la bici i toca descansar.
Ruta maca i bastant divertida, i el millor es que està al costat de Girona.



Track GPS

Per la Cerdanya

Vam quedar el amics per fer una pedalada "popular", aprofitant que "le Tour" passava per Andorra, nosaltres vam aprofitar per fer la nostra etapa.

El Josep va escollir una ruta exigent ja que de bon principi, als cinc-cents metres, comença la pujada i no acaba fins el quilòmetre quinze.

Així que en Josep, l'Ish i jo agafem les cabres i a pujar. Faltava el Xavi que ara deu estar mirant el rellotge i dormint al costat de la maleta perque en qualsevol moment serà pare, una abraçada i tranquil que els "tiets" ja estan aquí per malcriar-lo.
Però no ens desviem i cotinuem amb la pujada, desprès d'una hora de pedalar,sempre cap amunt, arribem al refugi de les Esposes.

Ideal per fer un "alto en el camino", quatre fotos i degustar qui vulgui una cocacola ja que a l'estiu hi ha servei de bar.
Nosaltres degustem una barreta de cereals i continuem amb el suplici,perdó pujada, cap a la següent paradeta,el mirador de la Cerdanya.

Durant la pujada ens creuem amb senderistes i una quantitat de vehicles, la majoria pixapins, que això de pujar a la muntanya ho associen a agafar el 4x4 i vinga la pista es seva, però aixó es un altre tema.
Desprès d'una visita a un ramat de vaques i fer els nostres propis San Fermins arribem al mirador, paradeta, barreta, xerrada i continuem cap al "meravellós" Coll de Pendís.
Sort que nomès són uns quilometres de desviament perque no val la pena anar ja que no aporta res de res, hi ha llocs infinitament més bonics. Això si, es part del camí del Bonshomes i el que significa pels senderistes.


Un cop aquí s'acaba la pujada, ja era hora!!! i comença la baixada, al cap de dos quilòmetres arribem al refugi dels Cortals on es disposem a dinar i beure una cocacola aprofitant que aquest també té servei de bar, coincidim amb un grupet que marxa al poc d'arribar nosaltres.

Un cop restaurats i de canviar la roda a l'Ish iniciem el descens a tomba oberta, cap al final avancem al grupet d'abans i un cop arribem a Pedra aquí comença el calvari.
Es una pista que desemboca a la carretera de Pedra, Bor i Riu i sens fa LLARGUIIIISIM!!! Al final acabem a Riu desfets i amb la sensació de que l'any que ve al "Camino de Santiago" ens ho pasarem de conya.
Una abraçada a tots els bicicloides, biciclistas i bicicloides.


Track GPS

Pel carrilet cap a Olot

M'aixeco pel matí i decideixo agafar la bici per fer un volt. Vull fer una ruta a prop de Girona aprofitant que aquest cap de setmana no pugem a Andorra,així que agafo la BTT direcció el carrilet i vinga cap a Olot.
Agafo la pista a Montfullà i si ningú a fet el carrilet doncs aquest no te cap tipus de dificultat, es tracta de passar pels pobles i continuar.



El primer que em trobo es Bescanó, amb la seva recta que no s'acaba mai, que continua després d'un petit revolt amb una altra recta al costat de la carretera. Després de passar per Vilana i la cruïlla de Bonmatí em dirigeixo cap a Anglès, fins aquí el carrilet sempre va paral·lel a la N-141. Un cop estic a l'entrada del poble s'acaba la pista i hem de creuar per la benzinera o continuar per la via fins la primera rotonda que trobem.



Allà agafo el passeig i desprès la pista un altre cop.
Deixo Anglès i tot seguit continuo cap a La Cellera i continuo cap El Pasteral,amb la cruïlla del pantà de Susqueda per la qual passem al costat.



Tiro cap a Amer, aquest matí arribarem fins aquest poble, concretament passada la caserna de bombers continuem cap a Les Planes passant per Font Picant i a l'alçada del quilòmetre 29 m'aturo, menjo una barreta i me'n torno cap a casa que ja he fet el matí.



Torno pel mateix carrilet fins a casa acumulant 58 quilòmetres en total que per un matí no està gens malament.



Track GPS

Turó de l'Home i Les Agudes

Caminada pel Montseny, decidim pujar al Turó de l'Home i després a Les Agudes, aprofitant que està al costat.

Agafem el cotxe i anem a la Font de Passavets, a l'eix sortim a Coll de Revell i ens dirigim a Viladrau, abans d'arribar agafem la cruïlla que marca Santa Fe del Montseny, la carretera es la BV-5114.

Al quilòmetre 22 hi ha la Font de Passavets, allà deixem el cotxe al pàrquing habilitat.


Comencem a caminar per la pista, aquesta es ampla i s'inicia seguint una riera, poc desprès iniciem la pujada que al principi es un interminable zigzaguejar per la muntanya.


Al deixar de banda el bosc tancat anem per la vessant ja del Turó i comencem a observar el nostre destí.


La pista sempre ampla i cap dificultat ens porta al observatori, primera destinació d'aquest matí.


Ens aturem al vèrtex geodèsic i allà mengem una peça de fruita i després d'unes fotos continuem cap a Les Agudes.

Baixem per un caminet que ens fa creuar la carretera cap al carenat de Les Agudes, hi ha dos opcions i per pujar agafem el camí de l'esquerra, que fa tot el carenat fins al pic.


Una mica abans d'arribar la Greta es troba un "amiguet", això ho aprofita per descansar uns deu minuts. Continuem i arribem a Les Agudes, allà aprofitem per fer fotos, beure aigua i observar el paisatge que ens deixa un dia perfecte, sense cap núvol i un sol esplèndid.


Descansem i baixem pel GR-5.2, que es aquell que no hem agafat al pujar, la intenció és baixar a Passavets per un altre corriol, però aquest et deixa a la carretera i no va directe al lloc d'inici, així que baixem per la pista por on hem pujat.


Un cop arribem a la font tornem fer una aturada tècnica, la Greta vol aigua i no de la font, es fica a la riera.


Hem fet una bona passejada, amb un dia genial i una ruta ideal, 11 quilòmetres sense cap dificultat.
Un cop agafem el cotxe marxem a casa pensant en quina serà la següent caminada, potser el Puigneulós, però primer la setmana que ve, Puigmal.



Track GPS

Pujada al Rocacorba

Ens hem llevat al matí i al veure el sol hem decidit agafar la motxilla i pujar al Santuari del Rocacorba.
Un cop hem passat Canet d'Adri a uns quatre quilòmetres aparquem el cotxe on comença la pista de terra que ens durà a Biert.

Agafem per Biert la pista i iniciem la pujada, a un parell de quilòmetres hi ha una font on podem reomplir d'aigua.
La pista no te cap dificultat, arribem al cartell de Biert i allà està senyalitzat la direcció que hem d'agafar.
Fa molt de sol però els arbres ens donen una ombra agraïda amb la que està caient.
Arribem a la cruïlla en que hem d'agafar un corriol amagat a l'esquerra del camí entre els matolls i que ens durà al peu del Santuari i un cop allà al Puigsou i els seus 991 mts.


Hem arribat al peu del Santuari, allà fem una aturadeta per menjar alguna cosa, la Greta s'ha cruspit l'os que le portat i anem al Puigsou.


Un cop hem fet la visita de rigor a dalt del Santuari baixem

i ens trobem una parella que ens diu que a la baixada de Mas Verd, la que voliem agafar per no fer la tornada pel mateix lloc estan fent el cabra amb motos, així que decidim tornar pel mateix puesto per on hem pujat.

Tornem al cotxe i el proper dia pujarem per Mas Verd i baixarem per Pellerols.
Sortida d'uns catorze kms per pistes que es poden fer en bici o a peu, excepte el corriol final que puja directe al santuari.


Track GPS

Marxa a Bonmatí

17 de maig, 08:30 del matí arribem a Bonmatí a la zona d'inscripcions de la 1ª Marxa BTT de Bonmatí.
Estem aquí per recolzar a la organització, l'associació de joves del poble que han preparat dos recorreguts, un de més fàcil (el que farem) i un altre una mica més exigent.

Les 09:15 i iniciem el recorregut, anem la Manu, l'Ade, la Mon, la Noa i un servidor.

Del recorregut poca història, hem agafat el curt perqué la Noa te 10 anys, i excepte jo cap de les noies ha fet cap marxa abans. Fem el recorregut sense incidéncies i arribem al final (sobretot la Noa) per gaudir d'una botifarrada, que en si era el que veniem a fer, i pasar el matí en un gran ambient.

Al final més de 130 participants i exit per ser la primera experiència en aquest tipus d'events.
Sort i ens veiem l'any que ve.

De Girona a Santa Afra

Sortida en bicicleta per la tarda, desprès d'un dia de feina agafo la "cabra" i a rodar una mica per les rodalies de Girona.
No te gaire dificultat, son uns 27 quilòmetres que comencen pels carrers en direcció a Fontajau, un cop allà baixem cap al parc i creuem el pont per sota. Agafem el camí de terra i ja no el deixem.

Es el camí del Llémena, una pista en direcció Sant Gregori sense tocar l'asfalt. Només quan apareixem al polígon s'ens crea un dubte però si continuem pel carrer de la Nestlé arribem al final a una mena de parc, allà en paral·lel a l'autopista trobem la continuació de la pista, l'agafem i a continuar rodant.

Arribem a Sant Gregori i agafem carrers en direcció el Veïnat de l'Esglesia, abans d'arribar tornem a la pista del Llémena senyalitzada i ja no la deixem.

Continuem recte fins que trobem un riu i una pas que hem d'agafar, un cop a l'altra

banda agafem l'asfalt cap a l'esquerra i aquesta carretera ja no la deixem, passarem per un pont on està indicat el restaurant Les Brases i un cop allà continuem sempre cap a dalt sense deixar la carretera.

Un cop que aquesta s'acaba ja hem arribat a l'esglèsia de Santa Afra,fem quatre fotos i beure aigua.

Un vegada allà la baixada per on hem vingut fins la cruïlla del Veïnat de l'Església. Girem a la dreta i agafem direcció el Castell.
Continuem per asfalt fins la cruïlla que va cap a Sant Grau o Sant Gregori, anem cap al poble.
Apareixem a la zona esportiva, i tot desprès tornem a agafar el camí del Llémena.

Continuem fins a Fontajau i allà Rambla Xavier Cugat, Parc de la Devessa i en direcció a casa.

Sortida de uns 100 minuts sense cap dificultat i ideal per anar rodant tranquil.



Track GPS

Fuente del Morron

Aquesta sortida està envoltada de records de joventut i d'aquells amics els quals cada cop veus menys però que els estimés com si cada dia prenguessis el cafè amb ells desprès d'un dia de feina i ús expliqueu el dia a dia. No vull fer llistes però va per la gent de la "Baco".

Vaig aixecar-me a les 07:30, dic això perquè quan ho llegeixi el del "Vitorino" o "Pinxate" no s'ho creuran, i desprès d'agafar a la Greta ens plantem a la plaça i comencem a pujar.

Un cop a l'alçada del cementiri deixo el camí asfaltat que porta a ell i agafo un drecera que hi ha a mà dreta. Aquesta drecera és un corriol que ens porta entre les eres i els pallers antics i mig caiguts que ens mostren que el temps passa per a tots.

Poc desprès ens trobem amb el camí principal i la drecera desemboca en ell. Un cop aquí només es continuar fins que ens trobem el nostre destí, La Fuente del Morrón,

un cop aquí agafem un petit corriol que surt per darrera de la font i ens enfilarem a la cinglera des de la qual observarem tota la vall del riu Jiloca i els seus pobles.

Un cop aquí toca recordar a Nacho enfilar-se i fent el boig per les pedres, a David i Javi agafant capgrossos, Chino demostrant la seva passió per la bellesa del paisatge, Miguel cansat per fer esport i Fernando rient perque li ha passat alguna cosa, i així podria estar hores i emplenar fuls i fulls.
No vull oblidar-me de ningú, "las gemelas", Bea,la de Carmelo,la del comisario,... així que aquestes paraules van per tots vosaltres.

Un cop a dalt de la cinglera observar les vistes i tornar a baixar desprès de recuperar sensacions que pensava oblidades i que fan que recordi que encara ens queden històries per descobrir i desprès explicar.
Va per vosaltres "Bacos"!!!



Montón de Jiloca

Puig d'Afrau

Anem al Puig d’Afrau situat a la comarca de La Selva. Arribem a la localitat d’Osor i estacionem el vehicle al costat del camp de futbol i el càmping.

Un cop allà anem al final del camp i girem a l’esquerra, un cop hem girat trobem la pista que ens durà al nostre destí.
La pista està en bon estat i comencem a pujar, al cap de mitja hora ens trobem la primera cruïlla, hem de continuar recte però si ens desviem uns minuts a l’esquerra trobem la masia dels Bancs i unes vistes sobre el poble d’Osor i els cims de Cercenedes i Sant Miquel, val la pena. Tornem al camí i continuem la marxa sempre recte i seguint la pista principal, un quart d’hora desprès trobem un revolt pronunciat i un camí enfront que fa baixada, agafem el revolt en direcció el mas Torres al qual arribem tot seguit, aquí comença el camí a estar envoltat de pins i es comença a estretar encara que continua en molt bon estat, ens trobem a la meitat de la pujada.

La nostra direcció es trobar la següent cruïlla la qual trobem més tard i agafem el camí de la dreta, fem un revolt i si ens fixem entre el arbres veurem el nostre destí, la creu que marca el Puig.

Continuem i observem que el camí comença a fer baixada, observem un camí que puja a ma esquerra amb un mur fet de pedra, el deixem estar i continuem avall, la següent cruïlla es la bona, agafem el camí de la esquerra i que fa pujada i comencem a pujar una vegada més.

Un cop aquí si que ja no tenim pèrdua perquè desprès de donar un parell de revolts està la propera cruïlla i aquí ja està indicat amb un cartell de color verd on indica la direcció del Puig que es cap a l’esquerra, agafem un petit corriol i “voila” ja hem arribat al lloc.

Hem trigat dues hores caminant tranquil•lament i fent fotografies. Un cop al Puig observem les vistes, les quals són extraordinàries, es veu la Costa Brava enfront amb el mar, Girona, a la nostra esquerra es veu el cim del Far i la seva cinglera, el Pirineu i prepirineu, aquest dia estava tot nevat i el contrast entre mar i neu val la pena.



Mengem una mica i tornem per on hem arribat, es pot continuar per fer el cim de Sant Gregori, que veiem darrere nostre, però avui no el farem i el deixem per un altre dia, la baixada la fem ràpida i arribem al camp de futbol sense cap problema, hem fet quinze quilòmetres. La ruta es senzilla, sempre fa pujada però al ser una pista en perfecte estat i ample no es nota gaire, fins que no arribem al cim, no hi ha gaires vistes però val la pena fer-la. Fins la propera.