Un cop allà anem al final del camp i girem a l’esquerra, un cop hem girat trobem la pista que ens durà al nostre destí.
La pista està en bon estat i comencem a pujar, al cap de mitja hora ens trobem la primera cruïlla, hem de continuar recte però si ens desviem uns minuts a l’esquerra trobem la masia dels Bancs i unes vistes sobre el poble d’Osor i els cims de Cercenedes i Sant Miquel, val la pena. Tornem al camí i continuem la marxa sempre recte i seguint la pista principal, un quart d’hora desprès trobem un revolt pronunciat i un camí enfront que fa baixada, agafem el revolt en direcció el mas Torres al qual arribem tot seguit, aquí comença el camí a estar envoltat de pins i es comença a estretar encara que continua en molt bon estat, ens trobem a la meitat de la pujada.
La nostra direcció es trobar la següent cruïlla la qual trobem més tard i agafem el camí de la dreta, fem un revolt i si ens fixem entre el arbres veurem el nostre destí, la creu que marca el Puig.
Continuem i observem que el camí comença a fer baixada, observem un camí que puja a ma esquerra amb un mur fet de pedra, el deixem estar i continuem avall, la següent cruïlla es la bona, agafem el camí de la esquerra i que fa pujada i comencem a pujar una vegada més.
Un cop aquí si que ja no tenim pèrdua perquè desprès de donar un parell de revolts està la propera cruïlla i aquí ja està indicat amb un cartell de color verd on indica la direcció del Puig que es cap a l’esquerra, agafem un petit corriol i “voila” ja hem arribat al lloc.
Hem trigat dues hores caminant tranquil•lament i fent fotografies. Un cop al Puig observem les vistes, les quals són extraordinàries, es veu la Costa Brava enfront amb el mar, Girona, a la nostra esquerra es veu el cim del Far i la seva cinglera, el Pirineu i prepirineu, aquest dia estava tot nevat i el contrast entre mar i neu val la pena.
Mengem una mica i tornem per on hem arribat, es pot continuar per fer el cim de Sant Gregori, que veiem darrere nostre, però avui no el farem i el deixem per un altre dia, la baixada la fem ràpida i arribem al camp de futbol sense cap problema, hem fet quinze quilòmetres. La ruta es senzilla, sempre fa pujada però al ser una pista en perfecte estat i ample no es nota gaire, fins que no arribem al cim, no hi ha gaires vistes però val la pena fer-la. Fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada