Puig d'Afrau

Anem al Puig d’Afrau situat a la comarca de La Selva. Arribem a la localitat d’Osor i estacionem el vehicle al costat del camp de futbol i el càmping.

Un cop allà anem al final del camp i girem a l’esquerra, un cop hem girat trobem la pista que ens durà al nostre destí.
La pista està en bon estat i comencem a pujar, al cap de mitja hora ens trobem la primera cruïlla, hem de continuar recte però si ens desviem uns minuts a l’esquerra trobem la masia dels Bancs i unes vistes sobre el poble d’Osor i els cims de Cercenedes i Sant Miquel, val la pena. Tornem al camí i continuem la marxa sempre recte i seguint la pista principal, un quart d’hora desprès trobem un revolt pronunciat i un camí enfront que fa baixada, agafem el revolt en direcció el mas Torres al qual arribem tot seguit, aquí comença el camí a estar envoltat de pins i es comença a estretar encara que continua en molt bon estat, ens trobem a la meitat de la pujada.

La nostra direcció es trobar la següent cruïlla la qual trobem més tard i agafem el camí de la dreta, fem un revolt i si ens fixem entre el arbres veurem el nostre destí, la creu que marca el Puig.

Continuem i observem que el camí comença a fer baixada, observem un camí que puja a ma esquerra amb un mur fet de pedra, el deixem estar i continuem avall, la següent cruïlla es la bona, agafem el camí de la esquerra i que fa pujada i comencem a pujar una vegada més.

Un cop aquí si que ja no tenim pèrdua perquè desprès de donar un parell de revolts està la propera cruïlla i aquí ja està indicat amb un cartell de color verd on indica la direcció del Puig que es cap a l’esquerra, agafem un petit corriol i “voila” ja hem arribat al lloc.

Hem trigat dues hores caminant tranquil•lament i fent fotografies. Un cop al Puig observem les vistes, les quals són extraordinàries, es veu la Costa Brava enfront amb el mar, Girona, a la nostra esquerra es veu el cim del Far i la seva cinglera, el Pirineu i prepirineu, aquest dia estava tot nevat i el contrast entre mar i neu val la pena.



Mengem una mica i tornem per on hem arribat, es pot continuar per fer el cim de Sant Gregori, que veiem darrere nostre, però avui no el farem i el deixem per un altre dia, la baixada la fem ràpida i arribem al camp de futbol sense cap problema, hem fet quinze quilòmetres. La ruta es senzilla, sempre fa pujada però al ser una pista en perfecte estat i ample no es nota gaire, fins que no arribem al cim, no hi ha gaires vistes però val la pena fer-la. Fins la propera.

Estany de Cabana Sorda

Un cop partim de la Vall d’Incles, l’accés per arribar i on deixar el cotxe ja l’hem explicat anteriorment, tenim una gran diversitat de itineraris i sortides de tot tipus, podem visitar els diferents llacs que hi ha per la zona o els pics i collades dels voltants. Avui hem decidit anar a l’Estany de Cabana Sorda, veure l’estany, el refugi i tornar.
Sortim de la carretera de la Vall, cap al quilòmetre 1,5 trobem l’inici de la pista (1813 m) al costat d’un dipòsit.

La pista es un corriol que comença a pujar tot seguint una riera, un cop hem fet uns 400 metres d’ascensió girem a la dreta i el camí comença a ascendir suaument tot seguint el vessant de la muntanya en horitzontal, continuem fins que veiem que un riu queda a mà dreta, es el riu de Cabana Sorda i estem a mig camí de l’estany.

Continuem i a partir d’aquí la pujada es fa molt suau fins el Refugi de Cabana Sorda (2297 m) el nostre destí.

Arribem i aprofitem per fer un descans, observar l’estany que queda darrera del refugi envoltat, com si d’un amfiteatre es tractés, del Pic de La Coma de Varilles (2760 m) i fer fotografies.

Una vegada hem recuperat forces baixem però enllacem amb el GRP que ens durà per un altre camí, ara el riu ens torna a quedar a mà dreta i veiem la vessant per on hem pujat a l’altra banda del riu, tot caminant un quilòmetre ens trobem la Pleta de Cabana Sorda amb un parell de petits llacs, seguim i mes endavant enllacem amb el camí del Port d’Incles i el riu Manegor.

Ara la baixada la fem tot seguint el riu i ens dirigim al Pont de la Baladosa i el càmping. Un cop hem arribat a la carretera, anem al cotxe que l’hem deixat al dipòsit, una altra opció es deixar-lo al pàrquing del càmping al Pont de la Baladosa. Hem fet una ruta circular, agradable i gens difícil, amb un bon desnivell, hem partit de 1800 metres i el refugi està a 2297, i perfecte per començar a descobrir la zona.

Les fotos son de diferents excursions fetes i la tercera pertany a un bon amic company.

La Vall d'Incles

Per arribar a la Vall d’Incles hem agafat la CG-2 en direcció Pas de la Casa, un cop deixem enrere El Tarter i abans d’agafar el pont d’Incles, a ma esquerra ens queda l’accés a la carretera de la Vall, un cop accedim a ella ens trobem un pàrquing, aquí hem deixat el cotxe i ens disposem a començar la passejada.

Nosaltres agafem el camí que va paral·lel a la carretera al costat del riu, però també es pot anar per la carretera, mes còmode si com avui està tot nevat. El passeig val la pena, fins al càmping del final hi ha tres quilòmetres i si es fa pel camí del riu es creuen un parell de ponts i les vistes son magnífiques amb l’Alt del Juclar enfront, al poc de començar el camí cap al quilòmetre 1’5 trobem una pista a l’esquerra de la carretera, aquest camí va cap al refugi de Cabana Sorda, ja parlarem mes endavant d’ell, en un altre escrit.

Continuem endavant i ens trobem diferents bordes, algunes reformades i actuals i altres deixades de la ma de déu, tot això amb els cavalls pasturant arreu fa que la imatge sigui perfecta per desconnectar i passejar tranquil•lament.

Seguim caminant i a mà dreta ens trobem el vell camí de Soldeu, caminem 700 metres i arribem al Pont de la Baladosa i el càmping lloc on finalitzem aquesta passejada ideal per anar amb canalla o fer temps per desprès anar a dinar, també pels aficionats a la fotografia. Al Pont de la Baladosa veiem que surten diferents camins a mà esquerra cap a Fontargent o el Port d’Incles i si continuem endavant cap als Estanys de Juclar i també cap al Pic de Siscaró, a part d’enllaçar amb el GRP del Principat.

Be ara hem de tornar i com hem vingut pel camí vorejant el riu, tornem per la carretera fins el pàrquing. En total han sigut uns sis quilòmetres i una passejada agradable i fàcil, ideal per a tothom i sense cap dificultat.