dimecres, 2 de setembre del 2009

Per la Cerdanya

Vam quedar el amics per fer una pedalada "popular", aprofitant que "le Tour" passava per Andorra, nosaltres vam aprofitar per fer la nostra etapa.

El Josep va escollir una ruta exigent ja que de bon principi, als cinc-cents metres, comença la pujada i no acaba fins el quilòmetre quinze.

Així que en Josep, l'Ish i jo agafem les cabres i a pujar. Faltava el Xavi que ara deu estar mirant el rellotge i dormint al costat de la maleta perque en qualsevol moment serà pare, una abraçada i tranquil que els "tiets" ja estan aquí per malcriar-lo.
Però no ens desviem i cotinuem amb la pujada, desprès d'una hora de pedalar,sempre cap amunt, arribem al refugi de les Esposes.

Ideal per fer un "alto en el camino", quatre fotos i degustar qui vulgui una cocacola ja que a l'estiu hi ha servei de bar.
Nosaltres degustem una barreta de cereals i continuem amb el suplici,perdó pujada, cap a la següent paradeta,el mirador de la Cerdanya.

Durant la pujada ens creuem amb senderistes i una quantitat de vehicles, la majoria pixapins, que això de pujar a la muntanya ho associen a agafar el 4x4 i vinga la pista es seva, però aixó es un altre tema.
Desprès d'una visita a un ramat de vaques i fer els nostres propis San Fermins arribem al mirador, paradeta, barreta, xerrada i continuem cap al "meravellós" Coll de Pendís.
Sort que nomès són uns quilometres de desviament perque no val la pena anar ja que no aporta res de res, hi ha llocs infinitament més bonics. Això si, es part del camí del Bonshomes i el que significa pels senderistes.


Un cop aquí s'acaba la pujada, ja era hora!!! i comença la baixada, al cap de dos quilòmetres arribem al refugi dels Cortals on es disposem a dinar i beure una cocacola aprofitant que aquest també té servei de bar, coincidim amb un grupet que marxa al poc d'arribar nosaltres.

Un cop restaurats i de canviar la roda a l'Ish iniciem el descens a tomba oberta, cap al final avancem al grupet d'abans i un cop arribem a Pedra aquí comença el calvari.
Es una pista que desemboca a la carretera de Pedra, Bor i Riu i sens fa LLARGUIIIISIM!!! Al final acabem a Riu desfets i amb la sensació de que l'any que ve al "Camino de Santiago" ens ho pasarem de conya.
Una abraçada a tots els bicicloides, biciclistas i bicicloides.


Track GPS