Vaig aixecar-me a les 07:30, dic això perquè quan ho llegeixi el del "Vitorino" o "Pinxate" no s'ho creuran, i desprès d'agafar a la Greta ens plantem a la plaça i comencem a pujar.
Un cop a l'alçada del cementiri deixo el camí asfaltat que porta a ell i agafo un drecera que hi ha a mà dreta. Aquesta drecera és un corriol que ens porta entre les eres i els pallers antics i mig caiguts que ens mostren que el temps passa per a tots.
Poc desprès ens trobem amb el camí principal i la drecera desemboca en ell. Un cop aquí només es continuar fins que ens trobem el nostre destí, La Fuente del Morrón,
un cop aquí agafem un petit corriol que surt per darrera de la font i ens enfilarem a la cinglera des de la qual observarem tota la vall del riu Jiloca i els seus pobles.
Un cop aquí toca recordar a Nacho enfilar-se i fent el boig per les pedres, a David i Javi agafant capgrossos, Chino demostrant la seva passió per la bellesa del paisatge, Miguel cansat per fer esport i Fernando rient perque li ha passat alguna cosa, i així podria estar hores i emplenar fuls i fulls.
No vull oblidar-me de ningú, "las gemelas", Bea,la de Carmelo,la del comisario,... així que aquestes paraules van per tots vosaltres.
Un cop a dalt de la cinglera observar les vistes i tornar a baixar desprès de recuperar sensacions que pensava oblidades i que fan que recordi que encara ens queden històries per descobrir i desprès explicar.
Va per vosaltres "Bacos"!!!
Montón de Jiloca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada