Castell de Sant Miquel

Vaig agafar la Greta i vam anar cap al Castell de Sant Miquel, dins de les sortides que estem fent als voltants de Girona aquesta es curta, sense necessitat de efectuar desplaçaments i es pot pujar a dalt tant en bici com a peu, com anava amb la gossa vaig decidir-me per aquesta segona opció, vaig deixar el cotxe a la cruïlla de la Font de Ferro i d'allà cap al castell.
La pista és la mateixa al principi de l'Anella verda que vaig fer anteriorment, deixes la fàbrica enrere i et trobés l'encreuament amb l'Anella, continuo per on està assenyalat,sempre amb unes fletxes blanques dibuixades al terra o a les pedres, i trobo el primer encreuament, a la dreta un camí que s'endinsa sota el pont de la N-II, i l'altra pista molt mes ampla continua la seva direcció, jo agafo un corriol que està al mig dels dos amb la seva fletxa corresponent i que es el camí dels que van a peu.

Pugem per ell i al cap d'una estona vas a parar a la pista ampla que havíem deixat a mà dreta mes abaix. Ja hem creuat la N-II per sota i no te pèrdua, la pista cap amunt, no hi ha cap cartell però amb les fletxes no fan falta, això si a la mínima que tinc opció de deixar la pista gran i retallar(o donar mes volta,depèn) per un corriol ho aprofito, la Greta també ho agraeix i es que per la pista gran em trobo bastants ciclistes que han fet la pujada i aprofiten la baixada per descarregar adrenalina i també tenir algun ensurt.
Continuem i ens trobem a Can Mistaire, allà podem continuar pel camí ample o un corriol que agafem a mà dreta i que ens deixarà mes amunt, no retalles res però t'endinses al bosc una estona. Un cop tornem al camí ja ens apropem, jo continuo agafant els corriols assenyalats amb les fletxes blanques i que deixen el camí principal encara que per poca estona.

Ja arribem al Castell, he fet l'últim tros per un corriol que puja recte deixant la pista que accedeix al castell pels prats a ma dreta.
Un cop al Castell toca foto, i ho sorpresa la Greta a trobat un amic amb el que jugar i aprofito per pujar a la torre per observar les vistes.

Es veu Girona, la Costa Brava, Pirineus, Montseny,...

Un cop faig fotos i observo el Castell, la veritat es un fossar amb una torre de defensa i poc mes, anem a descansar deu minuts i menjar alguna cosa.

Al finalitzar el premi agafem la pista principal en direcció als prats que estan a peu del castell i cap a la dreta agafem el camí que ja no deixem fins al final, la tornada la fem per la pista principal i sense cap complicació. Un cop arribem a la Font de Ferro al cotxe i a fer el dinar, que ja hem fet el matí. La ruta es ràpida i fàcil, l'hem acabat en dues hores i deu minuts i estic a deu minuts de casa.